Xalimegu

De Cántabru-Estremeñu

Saltar a navigación, busca

U xalimegu, jalamegu ou a fala, é un dialeutu (lengua) du subgrupu galaicu-purtugués faláu nus municipius de Sa Martín de Trevellu, Ellas y Valverdi du Fresnu, nu Val de Xálima, au noroesti da provincia de Cáceris na fronteira cun Purtugal.

Tamben é chamá: a fala de Xálima ou dus tres lugaris, (a) nossa fala (nomi dáu pul us lugareñus), galaicu-estremeñu, chapurreáu (en sintíu despeutivu en Valverdi).

En ca pobu si dan particulariais dialeutais, si ben son inteligiblis entre sí y respeutu du galegu-purtugués. As variantis locais solin denominassi lagarteiru (Ellas), mañegu (abreviáu de samartiñegu, Sa Martín de Trevellu) y valvideiru (Valverdi du Fresnu).

Cuntandu á tous us habitantis dus tres pobus s'estiman uns 6.000 falantis, anque oitras fontis elevan a cifra fhasta us 10.000, pul us nativus que trabajan fora das localiais, muitus dus cuais volvin a u val nu verán.

Dessistin otras variais conocías cumu fala, entre eillas a d'Almedilla (Salamanca), pobu salmantinu tambén fronteirizu cun Purtugal, ou n'oitras zonas de fala galegu-purtuguesa d'España fora de Galicia.


Tavla de calteníus

[editar] Encostas sociolingüísticas

En 1992, una encosta feita pul José Enrique Gargallo Gil (professor da Universiai de Barcelona) a escolaris ufreciou us seguintis datus respeitu du usu du castelán na cunversa familial:

  • 4 dus 29 encostaus de Sa Martín emplegan u castelán au falal cun a súa familia
  • en Ellas a cifra decendi a tan sólu 3 sobri 54 encostaus
  • en Valverdi, 25 de 125 encostaus emprega u castelán nesti cuntestu

En setiembri/diziembri de 1993 fízussi pública una encosta nu númiru 30 da Revista Alcántara, reialiçá pur José Luis Martín Galindo, que amuessaba us seguintis purcentaxis d'autoidentificación en Sa Martín de Trevellu:

  • Dialeutu du castelán: 13%
  • Dialeutu du purtugués: 20%
  • Lengua autónoma: 67%

Debi siñalassi que na dita encosta participarin sólu veinti personas (sobri 960 vizinus).

En 1994, un novu estudiu poni de manifestu que u 80% dus encostaus deprendiou a falal castelán nu colegiu, sendu u purcentaxi d'usu du xalimegu nu entornu familial cumu sigui:

  • 100% dus pairis d'Ellas afirman falal a lengua autóctona au cunversal cun us seis fillus
  • 85% en San Martín "
  • 73% en Valverdi "


[editar] Hestoria

[editar] Orígis

Na Edai Meia s'encontran variantis misturás purtugués-leonesas nu largu da fronteira entre us antigus reinus de León y Purtugal, representás en testus cumu u Foro de Castelo Rodrigo (Foru de Castel-Rodrigu, siglu XIII); y anque nun dessisti documentación relativa á coloniçación y repoboación nesta zona nu siglu XIII, manéjassi a hipótesi de súbditus de fala galegu-purtuguesa du reinu leonés enviaus a defendel as fronteiras baixu dominación mussulmana cumu castigu impostu pul u rei leonés, ou ben a entrega de territorius a diversas ordis militaris pul parti d'Alfonsu IX y Fernandu II.

Pul u geral, us filólogus partiarius da afiliación galega si basan na cunjetura de que u val era una región ailá y, pul u tantu, us conoliçaoris (que ja falarían un galegu diferenciáu du purtugués) mantiverun cuasi pura a súa forma de falal au nun dessistil influencias esternas (de Purtugal, s'entendi). Esta tesis soli sel refutá au cuntrastala cun dotrus datus hestóricus:

  • Se cunsidera qu'enantis da repoboación galegu-leonesa, esti enclavi ja estaba habitáu pul purtuguesis (de fala galegu-purtuguesa antigua), e inclusu tres da coloniçación si mantuvu cun u reinu viziñu una estreita relación comercial y matrimonial.
  • Des du siglu XII y fhasta u XVII, tantu Purtugal cumu León y Castela ambicionaban u territoriu dáu a importancia du sei caráutel fronteirizu, que cambiaría de monarca de tantu en tantu, pul u que us lugareñus juraban fideliai ora a u rei lusu, ora a us reis castelans ou leonesis.
  • Pur oitra parti, resulta cuntradictoriu que as ordis ás que se cederin as terras (Ordi d'Alcántara y Ordi d'Hospital de San Juan de Jerusalén), sendu rivais entre sí, repoboassin a región cun lugareñus dun mismu origi.
  • Doitru factor destacabli pa desmentil a "teoría du ailamentu" é u cunsideravli númiru d'habitantis, superiol a doitras ciais importantis da región na época: a meiaus du siglu XVI contaban cun cuasi 3.000 habitantis frenta Coria, cun apenas 2.400, sendu u enclavi mais poboáu de toa a Serra de Gata.

[editar] U Descubrimentu

Foi pussivlimenti Leite de Vasconcelos a finais du siglu passáu u primel estudiosu que falou du xalimegu cumu variai dialeutal purtuguesa.

Dispois vendría Menéndez Pidal pa encuairala dentru das variais galegu-purtuguesas de tránsitu cun u - tambén recén descubertu - dialeutu leonés, ufrecendu au tempu datus sobri a fala d'El Rebollar (plurais en -es, formas verbais en -en), qu'influía tambén nesti val sirragatinu, fhasta u puntu de que u nomi d'Ellas foi escritu nu passáu Herjes.

[editar] Hestoria recenti

U 3 d'agostu de 1992 se fundou a associación Fala i Cultura, entre cuius propósitus s'encontrava a elaboración duna gramática común (cun basi galega), assina cumu a cummemoración de u día da nossa fala, celebráu una vezi a u anu dende 1992 en Ellas, 1993 en Valverdi y 1994 en San Martín.

Nun sería fhasta seis anus dispois, en 1998, condu se publicara a primel obra literaria na fala, Seis sainetes valverdeiros, escrita pul Isabel López Lajas, y editá en 1998 pul Edicións Positivas de Santiago de Compostela. Foi nessa fecha condu u Gabineti d'Iniciativas Trasfronteirizas començou a preocupassi seriamenti pul a fala y a fomental u sei estudiu, publicandu en 1999 una dezena de trataus científicus; y celebrandu nu mes de mayu un Congressu sobri "a fala".

Tendrían que trascurril varius anus mais fhasta que u 14 de juñu de 2000, a Cunsejería de Cultura da Junta d'Estremadura reconocessi a fala du Val de Xálima cumu Ben d'Interés Cultural, a fin de protegelu y cunsirvalu; sendu, en 2001, decraráu assina oficialmenti.

Na actualiai, si ben us habitantis du Val de Xálima puein falal castelán - sendu ésta a lengua d'usu cumún nus colegius y entornus administrativus, y en presumendu a menú de fazelu de forma mais "correuta" que us seis viziñus cacereñus ó salmantinus d'El Rebollal - , a gran maioría son bilingüis, dáu que nu ámbitu caseiru, assina cumu tambén en diversas activiais estraescolaris, sigui empregándussi u dialeutu local.

Sin embargu, é tal u arrempuji y u augi da lingua castelana nus últimus anus (custatáu pul a perda de numirosus localismus, rempraçaus pul a versión castillaniçá), que dalgunus filólogus cunsideran que esta variai lingüistica puiría evolucional fhaza una sorti dialeutu castelanu-estremeñu, plagáu d'abundantis términus galegu-purtuguesis.

[editar] Polémica política

Basándussi nu estudiu dalgunus lingüístas que postulan que a fala é un dialeutu da idioma galega, nus últimus anus surgiou una polémica pur parti de certus sectoris galegus, sendu ésta sobri tou de caráuter políticu. Dita postura receviou fortis críticas pul parti da Junta d'Estremadura, que rechaza oficialmenti u deséu d'algunas istitucions galegas pul implantal midías lingüísticas respeitu desti dialeutu d'Estremadura.

Tambén foi criticá a intención (y posta en plática) dus ajuntamentus locais pul desvinculal toa relación pussibli da lengua purtuguesa cun a fala, rempraçandu pul a ortografía galega dalgunas parabras fhasta desvirtual a súa pronuncia original; ej.: empregal a "x" pa represental a "j" prepalatal fricativa sunora (Ajuntamentu-Axuntamentu), evitandu la forma tradicional (cumu nu purtugués y nu restu de variais latinas ondi ditus suníus si mantein); ou escrebir "plaza" sendu a pronuncia real "praça".

Us defensoris da non relación direita da fala cun a lengua galega afirman que a maior parti das carauterísticas désta poin entendessi cumu una cunjunción dus citaus duminius lingüísticus, sin necessiai d'acudil a hipótesis simplistas y galeguiçantis (ou anti-purtuguesas). A maior parti dus habitantis du val rechaça que se denomini galegu á súa variai lingüística, anque gustan d'oil discutil sobri u sei origi, au minus mais que u olvíu nu que había caíu dende fazi muitu tempu.


[editar] Referencia

Fala, da Wikipedia n'español.

[editar] Licencia

GNU head Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts. A copy of the license is included in the section entitled "GNU Free Documentation License".
Jerramientas personalis